El monestir de Sant Pau del Camp és un dels monestirs benedictins més antics i ben conservats de la ciutat de Barcelona.
No es conserva cap informació sobre el seu origen, però es creu que va ser fundat a finals del segle IX gràcies a la làpida sepulcral de l'any 911.
L'església és d'una única nau amb planta de creu grega. Té un absis i dues absidioles i cimbori amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó.
Història
Es desconeix l’any exacte de la construcció del monestir de Sant Pau del Camp. La làpida funerària que data l’any 911 (any de la mort del comte Guifré-Borrell), trobada l’any 1596 al mateix monestir, fa pensar que la seva fundació va ser entorn els segles IX-X. Es creu que Guifré el Pilós va ser qui va edificar el monestir dedicat a Sant Pau, on després hi seria enterrat el seu fill, però com bé s’ha esmentat anteriorment, hi ha una falta de documents que confirmin aquest fet.
L’edifici quedava fora de les muralles de la ciutat en una explanada dedicada al cultiu, que s’estén cap el mar en el pendent de la muntanya de Montjuïc anomenada El Camp. Com el monestir era situat fora del recinte emmurallat. Aquest quedava desprotegit i es va convertir en un establiment fàcil d’atacar. Doncs, l’any 985, les tropes d’Al-Mansur el van assaltar i va quedar pràcticament destruït, provocant l’abandonament per la comunitat benedictina. A partir de llavors el monestir només va ser una simple església dedicada a Sant Pau i va quedar deshabitada durant més de 100 anys.
A finals del segle XI, els nobles Geribert Guitard i la seva segona esposa Rotlandis, membres de la casa de Bell-lloc, van dur a terme la restauració quasi total, ja que són pocs els elements d’èpoques anteriors que s’hi han trobar. També van fundar de nou el monestir unint-lo al de Sant Cugat del Vallès per tal d’establir una comunitat monacal. Així va néixer el priorat de Sant Pau del Camp.
El 30 de desembre de 1127, Oleguer i els fundadors del monestir van tornar a deixar Sant Pau del Camp a càrrec del monestir de Sant Cugat, tot i que mantenia la seva autonomia per la seva codependència de la Santa Seu. A partir d’aquesta data fins el 1212 no hi ha cap tipus de documentació, però se sap que al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat.
Estudi arquitectònic
 |
| Planta del monestir |
La seva forma actual, amb una planta de creu grega, tres absis i un cimbori va sorgir de la reconstrucció que el 1117 van impulsar els vescomtes Geribert i Rotlandis.
 |
| Portada de l'església |
La portada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos capitells visigòtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una representació esculpida de Jesús amb els apòstols Pere i Pau. La figura de Jesús apareix assegut al tron amb un llibre i amb actitud de beneir. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó, Sant Lluc per un brau, Sant Mateu per l’home i Sant Joan per l'àguila. A sota hi ha les inscripcions del noms de Pere i Pau, l'Alfa i l'Omega, voltat d'un text que diu: Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l'horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l'ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta església.
La façana de l’església està decorada amb arcuacions penjants anomenades llombardes i tot l'exterior de l'edifici està decorat amb figures esculpides, com ara cares humanes, animals fantàstics i vegetals.
L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda a començaments del segle XVIII, damunt de la sala noble dels segles XIV-XV.
 |
| Claustre del monestir |
El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes. Els arcs són polilobulats (en trobem de tres i de cinc lòbuls) i es recolzen sobre les columnes simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.
 |
| Capitells amb representacions d'animals fantàstics |
De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions d'animals fantàstics, i motius vegetals.
Horaris
→ Visita:
Matins: de dilluns a dissabte de 10 a 13:30h. //
Tardes: de dilluns a dissabte de 16 a 19:30h.
→ Missa:
Diumenge i festius: 12h // Dissabtes i vigílies: 20h
Localització:
08001, Barcelona
Carrer de Sant Pau, 101
Metro: L2 i L3 - Paral·lel
Bus: 20, 64, D20 – Paral·lel
Contacte:
934 41 00 01
