Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris església romànica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris església romànica. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de març del 2015

Monestir de Sant Pau del Camp

El monestir de Sant Pau del Camp és un dels monestirs benedictins més antics i ben conservats de la ciutat de Barcelona.
No es conserva cap informació sobre el seu origen, però es creu que va ser fundat a finals del segle IX gràcies a la làpida sepulcral de l'any 911.
L'església és d'una única nau amb planta de creu grega. Té un absis i dues absidioles i cimbori amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó.


Història
Es desconeix l’any exacte de la construcció del monestir de Sant Pau del Camp. La làpida funerària que data l’any 911 (any de la mort del comte Guifré-Borrell), trobada l’any 1596 al mateix monestir, fa pensar que la seva fundació va ser entorn els segles IX-X. Es creu que Guifré el Pilós va ser qui va edificar el monestir dedicat a Sant Pau, on després hi seria enterrat el seu fill, però com bé s’ha esmentat anteriorment, hi ha una falta de documents que confirmin aquest fet.
L’edifici quedava fora de les muralles de la ciutat en una explanada dedicada al cultiu, que s’estén cap el mar en el pendent de la muntanya de Montjuïc anomenada El Camp. Com el monestir era situat fora del recinte emmurallat. Aquest quedava desprotegit i es va convertir en un establiment fàcil d’atacar. Doncs, l’any 985, les tropes d’Al-Mansur el van assaltar i va quedar pràcticament destruït, provocant l’abandonament per la comunitat benedictina. A partir de llavors el monestir només va ser una simple església dedicada a Sant Pau i va quedar deshabitada durant més de 100 anys.
A finals del segle XI, els nobles Geribert Guitard i la seva segona esposa Rotlandis, membres de la casa de Bell-lloc, van dur a terme la restauració quasi total, ja que són pocs els elements d’èpoques anteriors que s’hi han trobar. També van fundar de nou el monestir unint-lo al de Sant Cugat del Vallès per tal d’establir una comunitat monacal. Així va néixer el priorat de Sant Pau del Camp.
El 30 de desembre de 1127, Oleguer i els fundadors del monestir van tornar a deixar Sant Pau del Camp a càrrec del monestir de Sant Cugat, tot i que mantenia la seva autonomia per la seva codependència de la Santa Seu. A partir d’aquesta data fins el 1212 no hi ha cap tipus de documentació, però se sap que al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat.


Estudi arquitectònic
Planta del monestir
La seva forma actual, amb una planta de creu grega, tres absis i un cimbori va sorgir de la reconstrucció que el 1117 van impulsar els vescomtes Geribert i Rotlandis. 

Portada de l'església
La portada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos capitells visigòtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una representació esculpida de Jesús amb els apòstols Pere i Pau. La figura de Jesús apareix assegut al tron amb un llibre i amb actitud de beneir. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó, Sant Lluc per un brau, Sant Mateu per l’home i Sant Joan per l'àguila. A sota hi ha les inscripcions del noms de Pere i Pau, l'Alfa i l'Omega, voltat d'un text que diu: Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l'horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l'ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta església.
La façana de l’església està decorada amb arcuacions penjants anomenades llombardes  i tot l'exterior de l'edifici està decorat amb figures esculpides, com ara cares humanes, animals fantàstics i vegetals.
L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda a començaments del segle XVIII, damunt de la sala noble dels segles XIV-XV.

Claustre del monestir
El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes. Els arcs són polilobulats (en trobem de tres i de cinc lòbuls) i es recolzen sobre les columnes simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.
Capitells amb representacions
d'animals fantàstics
De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions d'animals fantàstics, i motius vegetals. 




Horaris
→ Visita:
Matins: de dilluns a dissabte de 10 a 13:30h. //
Tardes: de dilluns a dissabte de 16 a 19:30h.
Missa:
Diumenge i festius: 12h // Dissabtes i vigílies: 20h 

Localització:
08001, Barcelona
Carrer de Sant Pau, 101
Metro: L2 i L3 - Paral·lel
Bus: 20, 64, D20 – Paral·lel

Contacte:
934 41 00 01

Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Situada a la Plaça de Sant Pere, és originària de l'època romànica. El campanar també és de l'època romànica.
Inicialment estava situat fora de la muralla, l'antiga muralla romana, fins que Jaume I va fer construir les noves muralles de la ciutat a mitjans del segle XIII, quedant dins del recinte de la ciutat.

Història
Façana de l'església abans de
l'incendi de l'any 1906
L’any 801 el rei franc Lluís el Pietós va ordenar construir una capella dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa. Al cap d’un temps es va edificar prop de la capella un convent de monges, consagrat a Sant Pere pel bisbe Wilara el 945, el qual seria cremat l’any 986 per Al-Mansur i reconstruït el 989, després que el comte Borrell I reconquerís Barcelona.
Durant les guerres de 1697 i 1714, l’edifici del convent va patir desperfectes i entre els anys 1820 i 1823 es va fer servir com a caserna i, a partir de 1869, com a presó, fins que es va enderrocar l’any 1873. Sis anys després de l’enderrocament, les monges van vendre el terreny que havia ocupat el convent i només es va conservar l’església,que va ser cremada el 1909, restaurada l’any 1911 per l’arquitecte Eduard Mercader. Va ser un altre cop cremada el 1936 i tornada a restaurar després de la Guerra Civil.


Estudi arquitectònic
Planta del monestir de Sant Pere de les Puel·les
El claustre constava d’un primer pis romànic i d’un pis gòtic, les quals les restes es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Tot i que l’església ha patit moltes alteracions, encara s’hi pot reconèixer la planta a la qual, al s. XIV, es va afegir una volta de creueria i un absis gòtic al s. XV. L'església en la seva forma original era un edifici de planta quadrada de creu grega amb espai central. Aquest espai estava definit per quatre arcs peraltats, suportats per columnes exemptes i cobert amb una cúpula, mentre que els braços de la creu eren coberts amb voltes de canó.

Capitells (actualment al MNAC)
Tot i que no es conservin les estructures de l’església primitiva, podem trobar petits detalls que ens mostren les característiques romàniques de llavors. Molts dels capitells conservats els podem trobar al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Al tram lateral de la banda esquerra del presbiteri hi ha unes impostes amb decoració vegetal i geomètrica entrellaçats. Però sobretot cal destacar les columnes del creuer amb capitells decorats amb fulles d’acant. 
Creu patent amb les
lletres alfa i omega
A cada portal d’entrada a la capella del Santíssim es troben encastats uns relleus amb una creu patent amb les lletres alfa i omega.







Horaris
→ Visita:
De dilluns a divendres: de 8.30 a 13 i de 17 a 19.30h //
Dissabtes: de 8.30 a 13 i de 16.30 a 19 h // Diumenges: de 11 a 14 h // Festius: de 9.30 a 13 h
→ Missa:
De dilluns a divendres: 9 i 19 h (català) // Dissabtes: 9 i 17h (català) // Diumenges i festes de precepte: 12 (català) i 13.15h (castellà)

Localització:
08001, Barcelona
Carrer Lluís el Piadós, 1
Metro: L1 - Arc de Triomf
Bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51 i 55 – Trafalgar-Bruc


Contacte:
932 68 07 42
Santpere164@arqbcn.cat

Capella d’en Marcús (o Mare de Déu de la Guia)

Situada a la Placeta Marcús, va ser construïda al segle XII costat de l'antic camí romà que sortia de la ciutat (actual carrer Carders). És una petita capella romànica que conserva part del seu exterior original amb arqueria cega. L'interior va ser canviat amb reformes neoclàssiques i diverses remodelacions al segle XX.
Es va construir fora de la muralla a mitjans del segle XII per Bernat Marcús on ja abans ell mateix havia donat unes terres per fer-hi un cementiri (a l'actual placeta de Marcús), i posteriorment, a la meitat del segle XII (entre 1166 i 1180), hi va fundar un hospital adossat a la capella.

Història
La capella tenia com a advocació la Mare de Déu de la Guia, perquè estava situada on antigament era l’entrada principal a Barcelona. Posteriorment, la capella es va convertir en la seu de la confraria de correus a cavall, un dels gremis més important a la ciutat. Més endavant, al s. XX, la capella va ser incendiada i es va restaurar el 1910. 


Estudi arquitectònic

Planta (esquerra) i façana (dreta) de la capella d'en Marcús
És una capella d'una sola nau amb volta de canó. Només són visibles dues façanes (sud i oest), perquè les altres dues estan adossades a les cases veïnes. L’estructura original estava formada per una única nau coberta per una volta de canó i tenia un absis semicircular, enderrocat i substituït al s. XVIII. L’element més destacat són els frisos d’arcuacions cegues de les façanes.



Horaris:
→ Visita: De dilluns a divendres: de 10 a 12h
→ Missa: Dissabtes: 10:00

Localització:
08003, Barcelona
Carrer Carders, 2;  Placeta d’en Marcús, 3
Metro línia 3 – Jaume I 
Bus: 120 – Princesa-Montcada 

Contacte:
933 10 23 90

Capella de Sant Llàtzer

Aquesta capella romànica va pertànyer al desaparegut Hospital de Mesells. Aquest hospital, dedicat per a leprosos, va ser fundat pel bisbe de Guillem de Torroja a mitjan del segle XII.









Història:
Absis de la capella de Sant Llàtzer
(visualització des de l'exterior)
Aquesta església formava part d’un hospital de Santa Maria dels Malalts, fundat pel bisbe Torroja. Més endavant la capella va rebre el nom de Santa Margarida dels Mesells i finalment de Sant Llàtzer.
No hi ha cap document original que ens permeti datar la construcció de la capella, però gràcies a les característiques que presenta l’absis podem saber que es va construir al s. XII.

Ha estat també magatzem de mobles, de ferro i de fusta, ha patit intents d'incendi, ha estat tancada, ha estat feta un autèntic sant llàtzer i ha estat recuperada per a l'ús veïnal. Des del desembre de 1997 la comunitat de Sant Egidi disposa s'encarrega d'aquest espai, juntament amb dos locals adjacents més, on fan pregàries i ofereixen serveis socials.


Estudi arquitectònic:
Planta de la capella de Sant Llàtzer
La capella, modernament restaurada, és de nau única i té un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. La façana que dóna a la plaça Pedró té una fornícula feta construir per Erasme de Gònima el 1792. Va ser tancada al culte i dessacralitzada el 1913 i va restar abandonada fins el 1954 quan Adolf Florensa en va fer una primera restauració.



Horaris:
→ Visita:
Dilluns: 11.00 a 13.00 // Dimarts: 11.00 a 13.00 // 17.00 a 18.00 // Dimecres: 11.00 a 13.00 // 18.00 a 20.00 // Dijous: 11.00 a 13.00
→ Missa:
Dimarts: a les 17.00 h.

Localització: 
08001, Barcelona
Plaça Pedró, 1
Metro: L2 – Sant Antoni 
Bus: 120 – Riera alta-Erasme Janer

Contacte:
934 41 81 23
info@santegidio.es

Capella de Santa Llúcia (o de les Onze Mil Verges)

Situada al carrer Santa Llúcia, 1, annexa a la Catedral, és una obra romànica tardana.
Originàriament, la capella era dedicada a les Santes Verges, però des de l’any 1296, la capella va passar a ser dedicada només a Santa Llúcia, protectora de la vista. 







Història:
Zona marcada en vermell: Ubicació
actual de la capella de Santa Llúcia
anexada a la Catedral d'estil gòtic
L’any 1257 el bisbe Arnau de Gurb va obtenir un solar perquè s’hi construís una capella dedicada a les Santes Verges i a la Mare de Déu i possiblement formava part del Palau Episcopal abans d’incorporar-se al recinte de la Catedral. Aquesta nova capella es va acabar el 1268 i actualment és dedicada a Santa Llúcia.
Damunt els fonaments de la Catedral romànica posterior, es va construir l'actual Catedral d'estil gòtic el 1298 i amb la construcció d’aquesta catedral, la capella va passar a estar adossada al claustre.


Estudi arquitectònic:
Capitells en la portada de la capella
amb figures geomètriques i animals
La planta de la capella és rectangular, amb una única nau construïda amb volta de canó apuntada. La capella té dues portes, una a la seva part posterior que permet accedir al claustre, i una altra que permet sortir a l’exterior.
Timpà de la porta lateral tapiada

La façana de la capella es caracteritza per tenir una porta amb arc semicircular amb quatre arquivoltes i dues columnes a cada banda amb capitells esculpits amb figures geomètriques i figures d’animals.


La capella tenia una altra porta, a la façana lateral, tapiada desde l’any 1821, però se’n conserva el timpa, amb un bloc de pedra en el qual, dins un cercle que conté un Agnus Dei.
A l’interior de la capella de Santa Llúcia hi ha dos sepulcres que corresponen al bisbe Arnau de Gurb, del segle XIII, i al canonge Francesc de Santa Coloma, del segle XIV.


Horaris:
Feiners: 13:00-17:00h
Festius: 14:00-17:00h

Locatització:
08002, Barcelona
Carrer de Santa Llúcia, 1
Metro: L3 – Liceu
Bus: 45, N8, V15, V17 – Via Laietana-Pl. Ramon Berenguer

Contacte:
933 151 554
info@catedralbcn.org